El fraseig prosòdic en la parla espontània del català i del castellà

Abstract

El fraseig prosòdic és la propietat per la qual el parlant organitza els elements del discurs oral tot remarcant-ne certes parts, realitzant patrons melòdics concrets i distribuint talls al llarg de la parla en forma de pauses, modulacions de la veu o allargaments de fonemes o síl·labes. D'aquesta manera, l'oient rep cada peça del discurs (o cada grup de mots) delimitada, marcada, i per tant la pot col·locar en l’estructura global del discurs com a peça concreta i no pas mesclada amb les altres formant un conjunt uniforme i indestriable. L'objectiu d'aquest estudi és analitzar i descriure com es plasma el fraseig prosòdic en la parla espontània del català i del castellà, ja que els treballs que s'han dut a terme fins ara només es basen en parla llegida o de laboratori (Estebas-Vilaplana & Maidment 1999, Astruc 2005, D’Imperio et al. 2005, Prieto 2005 i 2006, Frota et al. 2007, Feldhausen 2008). La hipòtesi general és que es trobaran diferències entre els resultats basats en els dos tipus de parla, llegida i espontània, tant pel que fa a les marques de frontera, és a dir, als indicis que el parlant té a disposició per assenyalar el límit d'una frase prosòdica, com pel que fa a la relació de la distribució de les fronteres prosòdiques amb l'agrupament sintàctic. El corpus de l'estudi està format per 20 entrevistes a adults d'entre 21 i 56 anys, 10 catalanoparlants, de Barcelona, i 10 castellanoparlants, de Madrid. La conversa tracta de la vida al barri de l'informant, dura entre 5 i 10 minuts i per a l'anàlisi se n'ha extret un mínim d'1 minut de frases declaratives per parlant. Aquests fragments s'han analitzat amb el software Praat (Boersma & Weenink 2010) a partir del marc teòric del model mètric i autosegmental (AM) (Pierrehumbert 1980) i del sistema d'etiquetatge prosòdic sorgit del model AM, el ToBI (Tones and Break Indices), amb les versions per al català, Cat_ToBI (Prieto 2012), i per al castellà, Sp_ToBI (Estebas-Vilaplana & Prieto 2010). A més, aquest estudi estableix els criteris per a les anomenades "marques de frontera", un seguit de fenòmens prosòdics que serviran per determinar la presència d'una frontera prosòdica, criteris que poden ser d'utilitat per a futurs estudis. Aquesta metodologia està adreçada a l'anàlisi de la producció. A més, les dades també són analitzades des del punt de vista de la percepció de 5 oients natius per llengua, els quals, després de rebre un petit entrenament en fraseig prosòdic, han escoltat gairebé la totalitat del corpus i n'han assenyalat les fronteres prosòdiques que hi perceben. Els resultats que s'obtenen a partir de l'anàlisi de la producció demostren que tal com preveu la primera hipòtesi, hi ha diferències entre la realització de les marques de frontera en la parla espontània en relació amb les dades llegides. Una de les més rellevants és el fet que a partir d'aquest corpus de parla espontània es comprova que els contorns de l'ascens continuat i el to sostingut s'associen a significats pragmàtics diferents, cosa que indica una diferència fonològica i no només fonètica (Frota et al. 2007) entre les dues configuracions. Les diferències respecte de la parla llegida també hi són pel que fa a la distribució de fronteres, la qual cosa es comprova a través de l'anàlisi perceptiva. L'estudi també copsa una diferència entre les dades del català i les del castellà: les segones mostren més variabilitat de tons de frontera.

Prosodic phrasing is the property by which the speaker organizes the oral speech elements by stressing some words, by realizing certain melodic patterns and by placing specific breaks along the speech. These breaks take the form of pauses, voice modulations or lengthenings of segments or syllables. In such a way the hearer receives each discourse peace (or each word group) in a demarcated manner and so he/she can place it in the global structure of the discourse as a specified chunk, and not mixed within the whole discourse as a uniform set of speech. The aim of this study is to analyze and describe how the prosodic phrasing is manifested in Catalan and Spanish spontaneous speech, since the existing works are only based on read or lab speech (Estebas-Vilaplana & Maidment 1999, Astruc 2005, D’Imperio et al. 2005, Prieto 2005 i 2006, Frota et al. 2007, Feldhausen 2008). The general hypothesis is that differences between the results based on both kinds of data, read and spontaneous speech, will be found, both as for boundary cues, as well as for the relation between the boundary distribution and the syntactic grouping. The corpus is set up by 20 interviews to 21 to 56-year-old adults, 10 Catalan speakers from Barcelona and 10 Spanish speakers from Madrid. The conversation is about the daily life of the speaker in his/her neighbourhood and is 5 to 10 minutes long. For the analysis, declarative sentences (about 1 minute per speaker) have been extracted from the whole conversation. These fragments have been analyzed with the Praat software (Boersma & Weenink 2010) on the basis of the autosegmental-metrical model (AM) (Pierrehumbert 1980) and of the prosodic labeling system developed from the AM model, ToBI (Tones and Break Indices), with the versions for Catalan, Cat_ToBI (Prieto 2012), and for Spanish, Sp_ToBI (Estebas-Vilaplana & Prieto 2010). Moreover this study establishes the criteria for the boundary cues, a set of prosodic phenomena that will determine the presence of a prosodic boundary. These criteria can be useful for future studies. This methodology is designed for the production analysis. But the data are also observed from the perception of 5 native speakers per language. After having received a short training on prosodic phrasing, they have heard almost the whole corpus and have signalled the perceived phrase boundaries. The production results show that, as the hypothesis predicts, there are differences between the realization of the boundary cues in spontaneous speech and that in read speech. One of the most prominent results is the fact that from this spontaneous speech corpus it is found out that the continuation rise and the sustained pitch contours can be associated to different pragmatic meanings, which points out a phonological difference, not only a phonetic one (Frota et al. 2007) between both configurations. The perception analysis shows that differences from read speech are also related to boundary distribution. The study finds out also a difference between the data of both languages: Spanish shows more variability than Catalan with respect to boundary tones.